13 de març del 2014

Escriptura incipient

L'any passat, quan la petita feia P3, observava amb interès com la meva filla passava de fer gargots en un paper a dibuixar cares amb ulls, ninetes, celles, nassos i boca. També va ser l'any en què va descobrir les lletres, tal  com vaig explicar en el post "Mira la U!" i es passava els dies assenyalant paraules allí on les veia.
Ara fa P4 i des de fa unes setmanes juga a escriure paraules. I no només el seu nom, o el dels nens de la seva classe que ja fa molts mesos que sap escriure. No, la novetat és que ella intenta plasmar a través de les lletres qualsevol cosa que vulgui dir-nos. A comunicar-se a través de l'escriptura. L'altre dia em va cridar per dir-me que a la pissarra hi havia escrit una cosa, que la llegís. I em vaig trobar amb aquestes anotacions, que semblen més un codi secret que un llenguatge, ja que hi ha una predominança de les consonants, i no totes corresponen amb el so que ella tenia intenció de transmetre:


Amb la seva ajuda vaig desxifrar el que havia escrit, però em semblava com si fos una llengua inventada!
I en els dibuixos que fa a la seva llibreta a vegades hi afegeix després una frase. "La muntanya prohibida", em va dir que havia escrit aquí:

 

 Cada dia perfecciona més la tècnica. L'altre dia ja va escriure això, que ja no necessita tant d'esforç per comprendre el que hi diu.



He dit el nom dels cursos en els quals li he vist aquestes evolucions, ja que sens dubte és un tema que té més a veure amb allò que els hi ensenyen a l'escola que amb el seu desenvolupament normal. A les fitxes que ens va portar fa uns dies, vaig veure que a classe els hi fan copiar paraules, i també de tant en tant els fan escriure alguns mots que diu la senyoreta oralment. 
Sobre el precoç aprenentatge de la lectura i l'escriptura que es fa en el nostre sistema escolar he llegit opinions divergents. Als països nòrdics, per exemple, no se'ls hi ensenya a escriure fins als 6 o 7 anys, i els nens tenen un major rendiment acadèmic. Aquí sembla que es prioritza un sistema on s'introdueix la lectoescriptura en edat preescolar, tot i que els professionals consideren que fins als 5 o 6 anys la majoria de nens no  estan preparats psicomotriu, auditiu ni visualment per a aprendre a fer-ho de manera eficaç. 

La prioritat és respectar els ritmes dels nens i això no és fàcil actualment en la majoria d'escoles, suposo. Nosaltres des de casa no corregim massa els intents d'escriptura de la nena,  ni li fem copiar paraules, ja que penso que ella ho ha d'anar descobrint com un divertiment. Sí que l'animo a llegir algunes paraules quan veig algun cartell que diu alguna informació que li pot resultar rellevant, o li contesto quines lletres hi ha en un text sempre que ella pregunta, però res més. El fet que sàpiga principalment les majúscules també limita més les oportunitats de llegir textos dels contes o de la vida quotidiana. A poc a poc tot arribarà.

Com viviu vosaltres aquest procés i quines són les vostres opinions al respecte?  També heu notat que a P4 comencen a voler escriure?



1 comentari:

  1. Jo penso que tots els nens tenen el seu propi ritme i que de vegades ens capfiquem massa i els fem córrer (amb això no vull dir que no se'ls hagi de motivar ni ajudar a despertar l'interès, eh?).Per mi les còpies a P3 o a P4 no tenen massa sentit a nivell pedagògic però com tu dius, hi ha moltes opinions envers el tema i cada maestrillo... L'Andreu és ara a P5 quant més interessat està. Ara ja escriu moltes paraules sol i també les llegeix i és fascinant! Crec que és una època de la qual podem gaudir molt els pares i ajudar-los no és corregir-los sempre, oi?

    Una abraçada.

    ResponElimina