25 d’octubre del 2013

Llibres infantils: "El gran llibre sobre Roma"

El gran llibre sobre ROMA, Ed. Combel

Quan els petits comencen a tenir curiositat per les èpoques antigues, "El gran llibre sobre Roma", recent publicat per l'editorial Combel, és una bona eina per ensenyar-los detalls de la vida quotidiana d'aleshores. El llibre fa una aproximació a la vida de la Roma antiga, explicant com s'organitzaven les ciutats, com era la vida als carrers, a les termes, com eren els espectacles del Colosseu (del que n'inclou un pop-up) i com s'organitzaven les legions. 
Combina pàgines il.lustrades plenes de detalls amb pàgines on es pot jugar a  jocs antics de tauler, dels que n'inclou les instruccions. 
El llibre està destinat als nens a partir d'uns 8 anys.


El gran llibre sobre ROMA, Ed. Combel

El gran llibre sobre ROMA, Ed. Combel


L'autor és el Pau Joan Hernàndez, que també és el responsable del llibre "Egipte", de la mateixa editorial; i està il.lustrat pel Jordi Vilà.

En aquest vídeo podeu veure el llibre complet i fer-vos una idea més aproximada del seu interior:






(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

19 d’octubre del 2013

Els primers llibres

Cada nit, després de sopar explico alguns contes a la meva filla gran,  que està a punt de fer quatre anys. 
Normalment, n'hi faig escollir només dos, ja que si no ens hi estaríem molta estona.
Des de fa unes setmanes, el petit, que ara té 1 any i tres mesos, també comença a participar activament d'aquest moment i li explico també dos contes a ell.
Des que és petit que mira com li explico llibres a la seva germana, i ell fins ara pul.lulava per allí traginant contes que s'anava posant a la boca o anava apilant per on li semblava.  
Ara ja me'ls porta amb una rialla a la boca i espera que l'assegui a la falda per a obrir-los. 

Ja en té de favorits i avui faré un recull dels llibres que més li agraden i que  trobo més adients per la seva edat:

1- Per començar són llibres de cartró,  el més resistents possible. Per a que els puguin toquejar tant com vulguin sense trencar-los. Els contes de roba no m'han agradat mai, no els hi veig la utilitat. Els meus fills no n' han fet mai cas. Quan són nadons no estan capacitats per seguir histories i, per posar-se a la boca, prefereixen objectes durs. I quan són més grans, han preferit llibres amb pàgines reals.

2- Al voltant de l'any els llibres amb finestres i elements interactius (forats per ficar el dit, mirallets, textures...) els hi acostumen a agradar molt. Aquest llibre anomenat Veig veig. Primeres paraules, de l'editorial Beascoa ha estat el primer llibre que més han demanat els meus dos fills. Ara ja està trencat en dues parts i bastant malmès, però tot i estar apedaçat és un dels que sempre em porta el petit per a que li expliqui.


3- Aquest llibre, a més, té una altra característica que acostuma a agradar molt als nens petits: a part de dibuixos, té moltes fotografies d'objectes quotidians, que identifiquen ràpidament al veure en el seu color i forma real. 

4- Els llibres amb animalets també són un clàssic en la llibreria dels petits. No hi poden faltar! Tots els pares amb fills petits en un moment o altre del dia passen pàgina d'un llibre tot imitant els sorollets de la vaqueta, del corderet i de la resta de bestiar de la granja. I als nens els hi encanta!

5- A banda dels animalets, al meu fill també li agrada molt un llibre de la  Maisy Mouse amb dibuixos de vehicles i les seves onomatopeies. Quan li explico es queda bocabadat veient-me fer tants sons.  Quan el troba sempre  ve cap a mi fent morrets intentant imitar el soroll del cotxe. I ja de petit el sorprenia mirant-lo sol a vegades  i fent sorollets.




 6- Els contes amb sons també els hi agraden molt als nens, tot i que jo no en sóc gaire partidària. M'agraden com a joc, però no com a conte. Jo no he pogut mai explicar una història de llibres amb sons, ja que aleshores els meus fills no estan pel conte, sinó que estan preocupats només per tocar el botonet a cada pàgina, sense veure la resta de detalls. Tenim El tractor i El tren de l'editorial Susaeta, però només els hi han començat a fer cas com a contes quan s'han acabat les piles dels sorollets. Mentrestant, són com un joc.


 


Bé, aquestes són els llibres que ens funcionen a nosaltres. Però, a parer meu, quan són tan petits el llibre en si és el que menys importa.
L'important és que ens els asseguem a la falda algunes estones, per curtes que siguin, i comencem a mostrar-los les històries que s'amaguen dins dels llibres. Ells ho gaudiran segur, nosaltres compartirem una bona estona amb ells i els anirem endinsant a poc a poc en aquest món apassionant de la lectura que, si aprenen a guadir-lo, tan bones estones els hi proporcionarà. 


(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

17 d’octubre del 2013

Llibres infantils: "El diario de las cajas de fósforos"

Avui us  recomano aquest llibre que acaba de publicar l'editorial Juventud. Un llibre que parla de la importància de preservar la memòria, ple de nostàlgia pel passat i que proposa un viatge en el temps  a través de petits objectes guardats en una capsa de llumins. Un llibre preciós que esdevé un homenatge a la conservació de la memòria.
El diario de las cajas de fósforos; Ed. Juventud


«Elige el objeto que más te guste y luego te contaré su historia.» 

Aquestes són les paraules que li diu el besavi a la seva neta al principi del llibre. La neta tria una capsa de cigars que conté tot de petites capses de llumins, i a l'interrogar-lo sobre el que hi ha dins, ell li diu: "No hay una historia, sino un montón de historias".
Quan el besavi era petit no sabia escriure i es va decidir a anar guardant petits objectes dins aquestes capses, com si es tractés d'un diari tangible, per a poder recordar en un futur. Dins de les capses hi trobem un pinyol d'oliva, una entrada per un partit de beisbol, una fotografia i objectes diversos que ens ens faran viatjar a un moment diferent de la vida del besavi, nascut a Itàlia i emigrat als Estats Units amb la seva família.
El llibre està escrit per Paul Flesichman i il.lustrat per Bagram Ibatoulline. Les imatges ubicades al present són molt coloristes, amb molts detalls, semblen quasi fotografies. I les del passat són en blanc i negre, recreant perfectament l'atmosfera de principis del segle passat.
A partir de mostrar els diversos objectes es va conformant la historia familiar, i la nena del conte va apreciant el misteri que s'amaga en les petites coses, i la  necessitat de guardar-les.


Un llibre per nens a partir d'uns cinc anys que també els farà despertar l'interès per escriure un diari i guardar-lo com l'objecte més preuat, ja que el llibre també remarca la importància de saber escriure per preservar el records. 
Des de les primeres pàgines ens endinsa en un ambient ple de llibres, nostàlgia i fragments de memòria capturats en petites capses de llumins. 
Una delícia.

El diario de las cajas de fósforos; Ed. Juventud


 
El diario de las cajas de fósforos; Ed. Juventud


(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

13 d’octubre del 2013

Llibres de maternitat: "Y de repente soy madre"

Y de repente soy madre, Bimba Bosé
  
He estat llegint aquest llibre en el qual la Bimba Bosé parla de la seva maternitat.
L'he llegit amb el mateix interès amb què fullejo ocasionalment les revistes del cor, de les que m'és inevitable llegir les notícies relatives als embarassos i parts de les famoses, Em crida l'atenció veure com viuen aquesta etapa altres dones, inclús les que a priori estan tan allunyades de la meva realitat.
I la Bimba Bosé em cau bé, m'agrada la seva bellesa atípica i m'ha interessat conèixer la seva visió de la maternitat, el relat de la seva experiència de mare de dues nenes (una de 8 anys i una altra de 2).
El llibre està escrit en primera persona, però ella mateixa ja explica que l'han ajudat a escriure'l, així que deu ser ben poc el que ella ha escrit.
En la primera part del llibre s'explica la seva infantesa, el dia a dia de la seva caòtica família, la seva adolescència, els inicis al món de la moda, la relació amb el seu oncle Miguel Bosé i com va conèìxer al pare de les seves filles.
En la segona parla dels seus embarassos, dels dos parts i de la criança. Com la majoria de mares, ha actuat de manera molt diferent en les dues criances, en una primera va fer més cas dels consells i va seguir més pautes; i en el segon va fer més cas del seu instint.
Com a exemple, el primer part va ser medicalitzat en un hospital i el segon, va ser un part a casa.
Precisament és en el tema del part i postpart en el qual ofereix el seu punt de vista més personal i és un dels punts forts del llibre. Dóna consells fonamentats sobre lactància, la son i l'alimentació complementària dels nadons. Molt en l'estil de la criança natural: pocs accessoris inútils que no serveixen per a res, i més popa, més braços i més acompanyament.
És clar que també hi ha parts que m'han interessat menys o amb les que no hi estic tan d'acord, com quan parla de les seves dietes, l'homeopatia o dóna la seva opinió de les vacunes. 
El que m'ha agradat més és com descriu les sensacions que té la mare quan està amb el nen recent nascut, les ganes d'estar amb ell dels primer mesos i com la resta es dilueix. I com ens podem sentir malament quan hem de recuperar massa aviat obligacions que en aquell moment no tenen cap interès per nosaltres.
També m'ha sorprès molt com explica que a vegades, sobretot en el primer embaràs i la primera criança,  ha actuat pressionada per la família, o seguint unes convencions socials que no la satisfeien. Les dones sovint estem molt poc segures de nosaltres mateixes i ens sembla que actuar com ho fa la majoria és el que ens convé. Per sort, amb els segons fills ja no estem tan pendents de la gal.leria i prenem decisions més afins al que volem. M'ha cridat l'atenció que un personatge com ella també ho hagués viscut així i m'ha agradat com ho explica.

Així que el llibre m'ha semblat interessant.
L'he començat a llegir pensant que es tractaria d'una frivolitat i l'he acabat amb bones vibracions.
Almenys sap del que parla (no tothom que escriu sobre criança ho fa de manera documentada, i ella n'està bastant) i defensa una criança amb sentit comú i sense seguir normes imposades per d'altres.


(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

7 d’octubre del 2013

Llibres infantils: "Juguem a fer de mestra?"

  

Juguem a fer de mestra?; Ed. Combel
La petita, que aquest any fa P-4, no acostuma a explicar gran cosa de les activitats que fan a l'escola. Si li preguntes què han fet aquell dia, difícilment contesta, o ho fa amb  compta-gotes i sense extendre's massa.  
Només quan a ella li sembla bé, explica alguna cosa breu. A vegades ens sorprèn fent-nos preguntes del tipus "Si tu tens tres caramels i jo te'n dono dos, quants en tindràs?",  com ha estat fent els últims dimecres a l'hora de sopar. Quan a la reunió d'aquesta setmana  la senyoreta va comentar que el dimecres és el dia que fan càlcul, vam entendre les seves ganes de fer comptes i ensenyar-nos els seus progressos.

Ara bé, la manera més fàcil de saber el què fan al cole, en el seu dia a dia, és escoltar-la mentre juga a fer de mestra. L'any passat era l'única manera què tenia d'assabentar-me de la manera de fer de la mestra i de les activitats que feia durant el dia. Quan juga davant de les nines a ser la senyoreta,  va dient-li a cada una de què serà responsable aquell dia, els hi pregunta quin temps fa, les recrimina si parlen, els hi reparteix fitxes, els hi fa escriure el seu nom...

Per ajudar a fer més realista aquest joc simbòlic, als nens a partir d'uns 6 anys, els hi pot agradar molt aquest llibre-joc que es diu "Juguem a fer de mestra?", publicat per l'editorial Combel l'any passat. És un llibre que quan s'obre es transforma en un escenari que reprodueix una classe, amb una pissarra al centre, un rellotge, material per la mestra i accessoris per a desenvolupar-hi diverses classes. 

A la pissarra superior s'hi poden anar col.locant lliçons específiques de geometria, matemàtiques, naturals, planetes del sistema solar... I a la part inferior hi ha una pissarra en blanc per a escriure-hi el que es vulgui.

Al quadern de la mestra s'hi poden anotar el nom dels alumnes, els deures i les qualificacions.
I a la resta de quaderns que inclou el llibre hi podem trobar de tot, és molt complet: quadern d'activitats extraescolars, exàmens, dictats, notes que es passen els alumnes durant la classe,  quaderns d'escriptura, un joc d'anglès..
Juguem a fer de mestra?; Ed. Combel

Un joc que recrea moltes de les activitats que es fan a l'escola i que agradarà segur als nens que acostumen a jugar a aquesta acticvitat. Amb el mateix format, també hi ha el joc "Juguem a fer de veterninari?", on se simula una consulta.

Per la fragilitat dels accessoris i la complexitat del joc,la meva filla encara no hi juga, penso que el gaudirà més d'aquí a un temps. Però em sembla un llibre molt encertat, és un d'aquests jocs que penso que m'hauria encantat tenir de petita per jugar-hi durant una bona època.

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

4 d’octubre del 2013

Llibres infantils "Nueva York en pijamarama"


Avui us presento aquest llibre, una de les novetats d'aquest any de l'editorial Kalandraka. M'ha encantat des del primer moment, i els dos petits de casa s'han quedat  amb la boca oberta a mesura que els hi anava explicant.
És un llibre sorprenent, d'imatges que s'animen com per art de màgia, a través de les quals es fa un recorregut per la bulliciosa ciutat de Nova York. 
Nueva York en pijamarama, Ed. Kalandraka

Tot comença amb un nen que se'n va a dormir amb el seu pijama de ratlles. Just aleshores comença una aventura que el fa viatjar a vista d'ocell per la ciutat dels gratacels, amb il.lustracions coloristes que prenen vida quan hi desplacem a sobre una làmina d'acetat amb ratlles verticals. Aquest dinamisme es deu a una tècnica cinematogràfica anomenada ombro-cinéma, desenvolupada a França durant el segle XIX. L'artista visual Rufus Butler Seder ja havia aplicat aquesta tècnica als llibres, i ara es conjuga de manera perfecta amb les il.lustracions de Michaél Leblond i Frédérique Bertrand.
 

Si  veiem les il.lustracions sense la làmina al davant, sembla que no succeeixi res, per al veure-ho tot a través de les línies verticals, en sorgeix una història plena de moviment: trànsit de vehicles, cues de gent que esperen per entrar a veure un musical, vegetació del parc, aglomeracions en els grans magatzems, llums de colors...

Un llibre per a totes les edats, diferent, divertit i molt original, que els petits gaudiran com a espectadors i també com a protagonistes actius de l'art de fer màgia, ja que la làmina que crea l'efecte òptic és molt senzilla d'utilitzar.

 Per fer-vos una idea de l'efecte d'animació que proporciona el llibre, en aquest vídeo es veu de manera molt clara:

 


(Entrada publicada a l'ARA Criatures)