Divendres musicals, Criatures i Mètode Estivill

Avui un post una mica atapeït, amb l'entrada que ja tenia pensada per avui i dues sorpreses més d'última hora:

1. M'adhereixo als "divendres musicals" que fa temps que proposen alguns blocs.

Aniré penjant  les cançons que ara per ara són la banda sonora de casa nostra: les cançons que sonen a tot hora i que es repeteixen una vegada i una altra.

Des que la petita va començar a mirar vídeos, el que més li agrada mirar són videoclips. Perquè li permeten fer les tres coses que més li agraden del món: mirar vídeos, cantar i ballar. Tot a la vegada!

Nosaltres li hem anat ensenyant cançons diferents, tant perquè ens agradaven a nosaltres com perquè pensàvem que li podrien agradar a ella. Així, la banda sonora d'aquests divendres estarà formada tant per cançons infantils de la època dels pares, cançons infantils actuals, musicals i vídeos diversos de cantants que li hem anat posant.

Ella ja en coneix molts i els demana: ara vull la cançó dels collarets, ara la de l'home que no es vol fer gran....

Alguns vídeos tenen noms rebatejats per nosaltres, ja que per fer que li agradin al principi i que  tingui interès en veure'ls li expliquem la història que es narra una mica a la nostra manera, per fer-la interessant als seus ulls. Ja sabeu que els nens són reticents a les novetats, i que al principi, quan cansats de sentir moltes vegades les mateixes cançons li ensenyem una de nova, la seva resposta, abans de sentir les primeres notes, és "no m'agrada". Però ficant noms a les cançons li cridem l'atenció i ara ja és ella la que de tant en tant demana "una cançó nova!".

Li posem cançons en català, en castellà i en anglès. I és una de les maneres d'anar-la introduint a les altres llengües. Moltes de les paraules que sap en castellà i en anglès és gràcies a les cançons. I en anglès molt sovint no sap el que diuen, però ho canta pronunciant perfectament.

Per obrir aquest cicle, la primera de les cançons que més ha ballat per tot el menjador, imitant cada passa que fan els ballarins: Dirty Dancing!

"Tu ets el patic suais, jo sóc la nena", i ja ens veus a nosaltres preparant-nos per pujar-la ben amunt al coll cada cop que a la cançó la noia fa el gran salt. O si no podíem nosaltres, "jo sóc el patic suais i la nina és la nena" i és ella qui puja en braços la nina.

Va ser el greatest hit de l'estiu i va ser una bona manera de fer-la protagonista de totes les visites que venien per conèixer el petit: no marxaven sense veure el ballet de la petita!

Ara ja la té més sentida, però encara la demana sovint. Sens dubte, una de les que més li agraden. Bé, i a mi també, que per això li vaig posar el primer cop! Recordo que de petita em sabia els diàlegs de tota la pel.lícula de memòria. ("no dejaré que nadie te arrincone" i "cuando me equivoco, sé reconocerlo" són frases mítiques!).

Aquí la teniu.

I dues coses més:

2. Avui mateix  he descobert aquesta cançó, que de seguida he volgut compartir:


Mètode estivill, de Carles  Cuixart



No us la perdeu!! És una cançó que podrien cantar molts nens (malauradament), i que fa posar la pell de gallina a estones. Quin mal ha fet aquest senyor!!! Amb lo bé que s'està tots contents i calentets al llitet!!

3. Per acabar, si demà compreu el diari Ara, al suplement Criatures, veureu un reportatge sobre mares blogueres que segurament us sonaran molt!


 Bon cap de setmana!

Plagiocefàlia postural

La visita dels quatre mesos a la infermera del pediatre va donar molt de sí. Només entrar em va fer notar la forma del cap del meu fill, senyalant-me la part plana del darrere. Jo, si us he de ser sincera, quasi ni me n'havia adonat. Sí que li veia més planeta del normal, però no pensava que fos res greu.

Doncs és una plagiocefàlia a causa d'estar moltes hores ajagut panxa enlaire, postura en la que tot el pes del cap fa pressió contra el matalàs.

Es una afectació que tenen un  gran nombre de nadons, amb major o menor grau de complicació, i és a causa sobretot del fet de posar a dormir els nadons panxa enlaire.

Des que als anys  90 els pediatres van recomanar canviar la postura de son dels nens de panxa avall a panxa enlaire per evitar la mort sobtada del lactant, s'ha reduït el nombre de defuncions dels nadons, però han augmentat el nombre de nens amb deformacions del crani.

Aquestes se solen iniciar durant els primers tres mesos, quan els nadons encara no controlen el cap i estan molt temps dormint, col·locats contínuament en la mateixa posició.

Jo recordo que en la primera visita que vam fer al pediatre, quan el meu fill encara no tenia cap afectació,  ens va avisar sobre les mesures per prevenir la plagiocefàlia. Jo vaig pensar que això era una cosa que no ens passaria, pensava que només succeïa als nens que restaven tot el dia al bressol sense que es canviés mai la seva postura. Pensava que era propi de tipus de criança que no potenciaven el contacte, que no permetien tenir el nadó en braços massa temps. Així que  tot i que quan estava despert sí que adoptava postures diferents, durant la nit no alternava la seva posició al bressol.

I aquest deu haver estat l'error. A més, s'hi ha afegit el fet que el meu fill ha dormit molt durant aquests tres primers mesos, llargues migdiades matí i tarda. És també un nadó gran, i el pes del cap és major. No us podeu imaginar el malament que em vaig sentir  ahir quan  vaig ser conscient que possiblement una major prevenció hagués evitat aquest defecte!! Sort que ara ja no dorm tant durant el dia i cada cop serà més fàcil que estigui estones llargues ajagut panxa avall o assegut a l'hamaca. I el portaré més al fulard! En aquesta fotografia s'observa com té la part del darrera més recta: 

  
Existeixen solucions per a prevenir la plagiocefàlia i, en el meu cas en que ja s'ha començat a formar, posar-hi remei. Tots aquells que teniu nadons d'entre 0 i 3 mesos, és important que les porteu a terme! Són instruccions extretes de la pàgina de l'Hospital de Sant Joan de Déu:

• A partir del primer mes, mentre estigui despert i vigilat, s’haurà de posar el nadó, a estones, recolzat sobre l’abdomen. D’aquesta manera es descarregarà el crani de la pressió gravitatòria continuada, enfortint a més els músculs del coll i la columna i preparant-los per gatejar. És molt probable que, des del principi, al nen no li agradi i plori, però poc a poc s’acostumarà i serà un bon moment per al joc i la creació de vincles amb pares i cuidadors.

• Resultarà molt útil per millorar el control cefàlic col·locar entre el pit i el terra una tovallola enrotllada, un coixí o fins i tot la cama dels pares o cuidadors.

• A partir del tercer mes, posant davant un mirall i joguines sonores i lluminoses s’afavorirà el manteniment de la posició, estimulant l’exercici dels seus sentits.

• A qualsevol edat, s’han de promocionar els jocs que evitin el decúbit supí. Per exemple, posant-lo en decúbit pron sobre la panxa o els genolls dels pares: se li pot fer «volar com en Superman», etc.

• En les cadiretes de passeig s’haurà d’evitar que el cap del nadó estigui lateralitzada durant períodes prolongats. Els portabebès poden ser una bona opció. El nen s’haurà de col·locar, com a posició preferent, encarat al portador, perquè la curvatura vertebral no es vegi sotmesa a posicions poc anatòmiques, i amb els genolls lleugerament més elevades que la zona glútia, de manera que estigui assegut i no penjat, recaient la màxima pressió sobre la zona genital. En aquesta posició les cames quedaran en «llibre obert», postura idònia per a la prevenció i tractament de la displàsia de maluc.

• Els coixins de suport del crani dissenyats per reduir la pressió poden ser d’utilitat, però no es coneix cap estudi comparatiu amb les mesures posicionals que demostri la seva major o menor efectivitat.

Podeu trobar més informació a:

Plagiocefalia postural: un problema cada vez más común 

Diario de una mamá pediatra: plagiocefalia postural

“Dormit boca amunt, despert boca avall”. Objectiu: evitar deformitats en el cap dels nadons 


Espero que no us hi hagueu de trobar mai, i per això el millor és fer una bona prevenció!

4 mesos (*)

Poso un asterisc ja que ja hi ha una altra entrada titulada 4 mesos.... la que vaig fer per primer cop parlant del desenvolupament de la petita. Qui m'ho havia de dir! Que el cicle es repetiria de nou i que encara seria aquí explicant-ho!!

He notat un canvi  molt gran dels tres als quatre mesos del petit. Bàsicament, en que de dia ha deixat de dormir. Dels últims dies, n'hi ha  que només ha dormit 20 minuts al matí, i 20 minuts a la tarda. D'altres, si aconsegueix passar dels 20 minuts crucials (perquè estem passejant, o al cotxe), dorm quasi dues hores ben bé, normalment el migdia.

Però si som a casa, al cap de 20 minuts es desperta amb els ulls ben oberts. I no hi ha manera de fer-lo dormir de nou. Em recorda molt al que feia la petita ja des del primer mes de vida, i que vaig escriure en aquest post titulat Els sons de 20 minuts.

Però no us penseu, saber que és normal no m'ha tranquilitzat gaire. Jo estava molt ben acostumada i veure com un nen que es passava el dia dormint se n'ha anat a l'extrem contrari és viu amb certa intranquil.litat. L'important, però, és que ell no plora ni està irritable mentre no dorm, així que suposo que és el que li toca fer ara.

També ha començat a despertar-se quan el deixo al bressol. Fins ara, li donava popa i el podia deixar acte seguit a l'hamaca o al bressol. Ara, es desperta cada cop que el moc. Així que durant el dia em passo hores amb ell a sobre per a que no es desperti. A la nit, com que li dono popa estirada al llit amb ell, ja no hi ha aquest problema. 

A la nit sí que fa tirades llargues, però s'està despertant més que abans. Vaja, que si no tingués l'experiència de la petita i sabés que tot són etapes i que és normal, estaria desquiciada  buscant solucions varies i rocambolesques per a que dormís! A part que segurament m'estaria culpant a mi mateixa pensant que alguna cosa estic fent malament....

Ara m'ho prenc amb més filosofia (bé, hi ha moments de tot, els de les quatre del matí no són els millors...).

Contínua sent un nen molt feliç. Amb moltes riallades i somriures. I comença a interaccionar més amb l'entorn, a mirar-ho tot... La relació amb la germana gran també està canviant una mica, ja que fins ara era molt poca. Ara a vegades es posen els dos junts estirats a la manta d'activitats i la petita li va ensenyant ninos mentre jo me'ls miro, patint una mica encara de deixar-los sols i vigilant per a que la nena no li doni massa puntades del compte. Aquesta major interacció del petit amb el món també ha comportat canvis en la nena, que a part de jugar més amb ell, a vegades reclama que estiguem més per ella. Està canviant la seva frase estrella de "el vull agafar jo" per la de "deixa'l al bressol, mama". . Així que s'ha d'anar trampejant i trobar moments per estar amb ella i per estar amb ell en exclusiva,  apart dels molts que comparteixen junts. 

Contínua alimentant-se exclusivament de lactància materna i tot va molt bé. S'està fent gran a marxes forçades!  

I ara em dedicaré a viure aquestes properes setmanes al màxim, ja que ben aviat hauré de començar a treballar.... Ja sento el tic-tac  que anuncia que el temps de baixa s'acaba i vull exprimir al màxim tots aquests moments!!

La trona desapareguda

Aprofitant que ha fet els tres anys, hem convençut a la petita que això d'asseure's a la trona és de nens petits i que ella ja podia tenir una cadira com la del papa i la mama.

Tot això, és clar, amb vistes a que la fins ara "seva" trona ha de tenir un nou inquilí ben aviat, quan d'aquí un parell de mesos el petit comenci a fer els seus pinets amb l'alimentació complementària.

De fet ara ja feia temps que ella utilitzava la trona (que és d'aquestes evolutives), ja gairebé transformada en cadira. Per això teníem clar que no volíem comprar-ne una altra pel petit, que podia heretar la seva i no calia tenir tants trastes. A part que les trones que són de fusta i que s'integren a la taula, que són les que ens agraden, són caríssimes.

He estat uns dies buscant un elevador per posar a la que ara serà la seva cadira, però no n'he trobat cap que em convenci. O eren trones de viatge massa toves i inestables, o massa aparatoses amb safata i cinturons inclosos. Res que servís d'elevador i prou. Així que hem optat per la solució tradicional: un coixí! N'hem col.locat un de ben bonic (i amb funda extraïble i rentable!). I hi hem lligat unes cintes perquè no caigui tota l'estona.

Ahir ja hi va sopar, molt còmoda i contenta.

I, durant la nit, per art de màgia, la seva trona ha desaparegut. Estarà un temps en stand-by per a tornar després reconvertida de nou en trona de primers mesos pel seu nou amo. 

Aquest matí ella no l'ha reclamat. Ja veure'm quina cara farà quan la torni a veure!!

3 anys

La petita avui ha fet 3 anys!

Un aniversari que hem celebrat amb tota la família i de bon matí. Com que va ser difícil quedar tots per dinar, hem organitzat un esmorzar. Així que ha començat a viure el seu aniversari des del moment de llevar-se.

Ja durant la nit, que ha estat moguda ja que el nen s'ha despertat molt, ella em preguntava, mig en somnis: "Qui arribarà primer?", i quan s'ha despertat ja de seguida s'ha posat la corona  esperant l'arribada de tothom.

Jo he estat atrafegada i no he pogut estar massa per ella durant l'esmorzar (li ha caigut tota la xocolata per sobre just abans de bufar les espelmes!). I tot ha passat molt ràpid! 

Sort que quedava tot el dia per endavant encara i l'hem gaudit molt. A la tarda, hem rematat anant a veure una obra de teatre ("Pinotxo"), però no li ha agradat gaire. "Aquest no és el Pinotxo", deia, ja que l'obra era molt simbòlica, pensada per nens més grans, i s'assemblava poquet al llibre que ella té.

Ara ja fa estona que dorm i les seves últimes paraules avui han estat: "I després? Quants en faré ara?". No descansa! Que tremolin els quatre!

Durant el dia d'avui he anat pensant en aquell 11 de novembre de 2009. Aquest aniversari em transporta als moments propers en el temps però llunyans en la memòria del part que vaig viure fa tres anys. Que poc sabia aleshores el món que m'esperava, aquesta nova fase de la meva vida en la qual la maternitat ho ocupa tot! Em queda molt lluny la persona que era abans de ser mare!

I uns moments màgics també perquè recordo que l'aniversari de l'any passat, en que la petita feia 2 anys, el vaig viure sabent ja que creixia una nova vida dins meu... I ara aquella il.lusió vaga pel que havia de venir ja s'ha convertit en un nen de quasi quatre mesets que ens fa a tots molt feliços.I jo intentant gaudir-lo al màxim perquè d'aquí no res serà ell qui en farà tres!

Jo tinc molta il.lusió per veure què ens espera en aquest nou any acabat d'estrenar per la petita. Tot i que una mica de por, també, ja que està incansable i em fa por que això vagi in crescendo! Ja fa temps que és una doneta que ho vol fer tot ella sola i que xarra pels descosits. Contenta amb el seu germanet ("el vull agafar jo" és una de les frases que més diu durant el dia). I molt energètica i insaciable sempre: mirant videoclips i ballant pel menjador, dibuixant-se a ella mateixa i el pare i la mare a la pissarra ("que em fas el tronc?", sempre demana), dient-me el que voldrà que li porti per berenar en 'anar-la a buscar al cole... 

Quan es desperta al matí ja té ganes d'aixecar-se i anar a preparar el cola-cao. Si jo estic mig adormida ella no para fins que ens aixequem les dues (a vegades el meu despertar són uns ditets que m'agafen les parpelles i no paren fins que m'obren l'ull!). I no deixa en cap moment de fer coses fins que la portem a dormir. Sovint estem nosaltres rebentats asseguts al sofà sense poder-nos ni moure i ella dóna voltes cantant i ballant fins al minut abans d'anar a dormir! No para!!

Demà celebrarà l'aniversari a l'escola i està molt contenta perquè diu que a la classe li cantaran el "sapi berdai", el "cumpleanos filis" i el "moltes felicitats". Amb els tres idiomes, perquè a ningú li quedi cap dubte que ja té els tres anys!

Les calcetes s'han fet pipi!

Aquestes són algunes de les sortides que té la petita últimament:



- "Mira, mama, les calcetes s'han fet pipi!!"


- "El pet ha fet petarrufes"


- Un dia es va passar molta estona dient "collons, collons, collons...".
Nosaltres li vam preguntar: I què vol dir collons?

- "Collons vol dir:  ¡que calleu!".


Jo, a l'entrar en un bar li pregunto: "Què vols, un suquet o un cacaolat?
- Un cacaolat de poma!"


 Un dia jo tallant ceba a la cuina i quan la nena entra i em veu:
- "Ceba! No facis plorar la mama meua"


" Jo: A dinar!
- Espera, mama, que acabo de pintar això i després estic per tu"


"-Adéu, vaig a treballar!!- diu
Jo: I de què treballes?
- Jo treballo de guanyar cèntims!"


" - Quan sigui velleta, si em surt un mal, se'm curarà sol!" (després que un dia li expliqués perquè la gent es moria)