18 de juny del 2012

"On tens pupa, mama?"


La petita està de ple en l'etapa del joc simbòlic.
Juga a canviar el bolquer a les nines, a ficar-les a dormir (i s'hi està una bona estona perquè els llençols i tovalloles han d'estar ben estirats, no vol que hi hagi ni una arruga), els hi dóna menjar, les porta al metge....

A mi em sorprèn la imaginació que té i les converses que reprodueix quan juga amb les nines, o amb mi, a qui sovint em toca fer de metge o de clienta de perruqueria perquè em vol pentinar (això últim m'agrada molt!).

Quan els hi dóna de menjar a les nines, els hi pregunta què volen, els hi posa el pitet, els hi diu "Croissant no hi ha. Avui papilla" o "Está molt calentet, bufem". I si en aquell moment li dic alguna cosa o li dic que hem de marxar, em diu "Espera mama, que dóno dinar a la nina!".  Té una bossa plena de menjar per les nines, amb alguns plats i olles, però encara no té cap cuineta. Volíem comprar-li de cara al setembre, pensant que ara a l'estiu no hi jugarà tant, però potser li comprarem abans. Ja tenim clar que volem comprar-li la de Ikea, és la que més ens agrada i ella ja se la coneix perquè és la que tenen a la guarderia.

Quan juga a metges, reprodueix les converses que ha sentit els cops que hi hem anat. Primer es crida pel nom i cognom (o crida a les nines: a la Paula o a la Pepita). Llavors els hi pregunta on tenen la pupa, com s'ho han fet... I els hi diu, "no tinguis por, nina, no faig res, no faig mal". I fa veure que els hi posa una pomada, o un esprai, o els hi embolica el peu amb una vena. De jocs de metges no en tenim cap, i per tant, em sorprèn molt la imaginació que té i com converteix qualsevol cosa en un termòmetre o inclús fa veure que agafa un objecte imaginari quan en realitat no hi ha res. I l'altre dia, feia servir un cable usb que va trobar tirat pel menjador com a estetoscopi!
Així que crec que, junt amb la cuineta, una de les pròximes compres serà un maletí de metge!


Aquests són el seu tipus de  jocs actuals per exce.lència,  amb els que es distreu més estona, en els que adopta diferents rols i reprodueix converses que sent als adults.  És la seva manera d'anar  descobrint i aprenent el món. A mi m'encanta observar-la quan hi juga!

6 comentaris:

  1. La cuineta de l'Ikea! Jo la tinc ja controlada i en principi caurà per Reis.
    Que maco quan començen a elaborar un joc simbòlic complex i real!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Nosaltres tenim una de "portàtil" de fusta, que la tenim posada a sobre la seva taula o a l'estanteria, al seu nivell. És molt pràctic perquè no és tot un moble i és plega com una maleta i té dos fogons...li van regalar per reis i té força èxit. Fa temps que prepara uns dinars boníssims! jeje...

    ResponElimina
  3. La meva petita va heredar una cuineta i té cafetera i tot. Prepara uns cafés boníssims i amb sorollet inclós, el fa ella clar. SSSHHHHHHHHHHHHH!!!1

    ResponElimina
  4. Veig que la cuineta és un joc amb molt èxit!! De fet, jo també recordo passar-m'hi moltes estones jugant quan era petita! Caurà aviat segur....

    ResponElimina
  5. Si! totes parleu de joc simbòlic a la cuineta amb xiquetes. Alguna de vosaltres té un xiquet? Li regalarieu una cuineta?

    ResponElimina
    Respostes
    1. siiiii sense cap mena de dubte. Tinc un nebot que li encanta fer anar la cuineta de Ikea. I jo tinc un fill que d'aquí no res n'hi caurà una. Pq vaig veure que li encantava jugar-hi.

      Elimina