24 de gener del 2011

El silenci la delata

La meva filla no es distreu massa estona pel seu compte. Encara no juga sola, és petita, i per tant sempre la tenim donant voltes pel nostre voltant.
Però hi ha alguns moments en que sembla que hagi desaparegut. Són moments en que estic llegint, o plegant roba, i li he tret l'ull de sobre per uns instants. Sospitosament, hi ha un silenci estrany. Mala senyal. Sempre que s'està més d'un minut en silenci i quieta en un lloc és que ha fet algun descobriment perillós!!
L'altre dia estava fent el sopar a la cuina i ella pul·lulava per allí. Estava jugant amb els seus animalets de la granja tota contenta: jo estava tranquil.la perquè la sentia fer sorollets i parlar amb el seu idioma.
De sobte, un silenci.
No va durar més de trenta segons, perquè el meu radar de possible perill es va activar ràpid. I al girar-me me la trobo pujada dalt de la trona, per la que s'havia emparrat com si fos una escala. I allí estava, amb un somriure triomfal i fent cara de pilla orgullosa!
A mi no em va fer cap gràcia. I el fet que fos amb la trona, encara menys. Les trones Stokke tenen, sota el meu punt de vista, tres avantatges molt grans:

1.- Es poden regular sempre a l'altura de la taula i hi encaixen perfectament.Ella està del tot integrada a taula quan mengem.
2.- Són evolutives, convertibles després en cadira.
3.- Són de fusta i de colors molt xulos.

Però també tenen punts febles:
1.-El tenir un arnés fixe, que no es pot treure cada cop que l'asseus, dificulta molt el fet de ficar-la i treure-la de la trona. A mi sovint se m'enganxa al estirar-la cap amunt.
2.- La dificultat de netejar el coixí de la cadira: s'ha de desmuntar la cadira cada cop! Jo ja he optat per treure'l!
3.- I el descobriment de l'altre dia: la safata per col.locar els peus els hi serveix d'escala per pujar fins dalt!

Hauré d'anar amb compte. Ja sé que per ells qualsevol objecte és pot convertir en una font potencial de perill, i que les altres trones també tenen els seus inconvenients, però ara li he agafat una mica de mania a la meva!

6 comentaris:

  1. La meva filla es igual, si no la sents, es que està fent alguna cosa....
    Lo de la trona fa temps que ho va descobrir, per sort ara ja no li troba emoció a enfilar-se allà dalt, pero durant un temps era constant...

    ResponElimina
  2. vigila els aparells de musica i DVD... els hi encanta posar i treure CD però el pitjor de tot es que et poden ficar 3 de cop!

    ResponElimina
  3. Nosaltres tenim la mateixa trona i la veritat que aixo del coixi era un rollo, pero vam optar per a la part del davant on hi ha el "trau" de fer-hi un tall perpendicular i posar-hi un boto, aixi el podem rentar sempre que ho necessitem. Es la unica solucio que hi vam trobar. :)
    No se si m'he explicat gaire be.

    ResponElimina
  4. Bon idea això de posar-hi un botó al coixí! Nosaltres de moment l'hem tret...realment no està massa ben pensat. Per la resta, la cadira és molt còmoda i la petita encara no té prou mobilitat per enfilar-s'hi...tot arribarà! I sí, confirmat, els silencis són perillossíssims :)

    ResponElimina
  5. Nosaltres encara no hem comprat trona. Tindrem en compte els vostres comentaris. I també m'apunto això dels silencis perillosos. Nosaltres de silencis encara no en tenim, de cap tipus.

    ResponElimina
  6. Sí, molt bona idea això del botó! I no sembla massa difícil! Ho copiaré.
    Realment ara hi té molta afició a pujar-hi. Avui a l'entrar a la cuina ha anat directa cap allí amb cara de "que bé, que bé, pujaré a la trona soleta...".
    Espero que tinguis raó, Lady A, i aviat deixi de trobar-hi l'interès. De fet es cert que si no els hi prohibeixes terminantment una cosa aviat deixen de fer-la: ho experimenten uns dies i després se'n cansen.

    ResponElimina