"És igual que valtres" o "Aquesta nena és de casa teva" són sentencies que se senten a dir molt durant el primer any, en el que tothom vol dir la seva en el joc d'endevinalles que sembla contemplar la fisonomia del nadó. Hi ha casos en els quals la cosa està molt repartida, en canvi n'hi ha d'altres en què la balança es decanta més cap a un costat.
He sentit parlar d'una teoria que diu que és un tret evolutiu que durant els primers mesos de vida els nadons s'assemblin als pares perquè aquests no dubtin de la seva paternitat i assumeixin cuidar-los. No sé si és del tot cert, tot i que té la seva lògica.
També hi ha la teoria que els nens s'assemblen a les mares i les nenes als pares. Segurament no serà certa en tots els casos, però si miro al meu voltant es compleix molt sovint. Tant en els nadons petits com després en l'edat adulta.
I la meva filla és igual que son pare. Vaja, que si no l'hagués portat nou mesos a la panxa m'aniria a fer la prova de l'ADN perquè no li veig res meu!
Potser amb el temps canvia. Mirant aquestes dues fotografies queda clar que les nenes s'assemblen als pares (el cas del Heath Ledger), però també a les mares (el cas de Madonna).
He sentit parlar d'una teoria que diu que és un tret evolutiu que durant els primers mesos de vida els nadons s'assemblin als pares perquè aquests no dubtin de la seva paternitat i assumeixin cuidar-los. No sé si és del tot cert, tot i que té la seva lògica.
També hi ha la teoria que els nens s'assemblen a les mares i les nenes als pares. Segurament no serà certa en tots els casos, però si miro al meu voltant es compleix molt sovint. Tant en els nadons petits com després en l'edat adulta.
I la meva filla és igual que son pare. Vaja, que si no l'hagués portat nou mesos a la panxa m'aniria a fer la prova de l'ADN perquè no li veig res meu!
Potser amb el temps canvia. Mirant aquestes dues fotografies queda clar que les nenes s'assemblen als pares (el cas del Heath Ledger), però també a les mares (el cas de Madonna).
A casa no es compleix: en Lluc és una fotocòpia del seu pare, la Clàudia no.
ResponEliminaEl que sí es compleix a casa meva, de generació en generació és que les nenes estan més lligades als pares...
(molt xula la teoria de les semblances perque els pares no dubtin...)
Petons
Lo de que les nenes están més lligades als pares també crec que és bastant universal. Ja des de petits, crec que als pares els hi cau més la baba amb les nenes...
ResponEliminaA reveure,
Acabo de veure el comment del mètode Estivill...De debó que amb dues nits va estar! Ho arribo a saber i ho faig abans! També hem posat horari als àpats i el nen és més regular amb temes de migdiades. Ara només li dono teta al matí (+ bibi si en vol) i al vespre després dels cereals (i s'adorm). Almenys jo necessitava aquesta rutina després de 8 mesos de caos! I dormir de les 00:00 a les 7:30 no té preu!!Vagi bé!!
ResponElimina