El tema de la mort és el tema estrella a casa.
Ja fa mesos que se li va despertar l'interès, a ran de veure El rey León i, sobretot, de contemplar un ocellet mort que va estar uns dies descomposant-se en un carrer prop de casa. Se'l mirava cada dia.
"Mixonet mort, on ets??", encara crida ara de vegades, tot i que ja no en queda ni rastre.
Ja fa temps, doncs, que pregunta de ple sobre la mort,. Per sort no hem patit cap pèrdua al nostre entorn des que ella ha nascut, així que no ho ha viscut, però li intriga molt el tema. I m'omple de preguntes sobre quan em moriré jo, quan es morirà ella, com és que hi ha familiars que no hi són i què passa quan ens morim.
I no perd cap ocasió. Quan corre pel carrer sempre li diem que ha de vigilar molt al travessar, que si un cotxe la xafa li podria fer molt mal. "Que em podria morir?", pregunta ella.
 |
| Michaelene Mundy |
Jo ja li vaig dir que no em moriria fins que em fes molt gran ("no mengis gaire i així no et faràs mai gran", em va dir!). I que a ella encara li faltava moooolt de temps, sobretot si vigila molt amb els cotxes.
Després d'assumir que les persones, quan son velletes, es moren, i que també es poden morir per accidents, la seva
ment va començar a barrinar perquè hi havia gent que també es moria
encara que no fos molt velleta. I un dia, sense preàmbuls i mentre estava escorrent els espaguetis em diu: "I com es va morir la teva mare?".
Jo li vaig contestar que perquè estava molt malalta i no la vam poder curar.
"A mi, si de gran em surt un mal, se'm curarà sol", va sentenciar. Tant de bo!
Sobre el fet que quan ens morim anem al cel, no li fa gens el pes. "I perquè no baixen?" "Si tu et mors, t'estiraré amb una corda", em diu. "I estan amb el sol i la lluna, tots junts?"
Li vaig explicar que estar al cel és estar a tot arreu i que quan ens en recordem de la gent que s'ha mort, és com si estiguessin una mica amb nosaltres. Però que ja no poden jugar ni parlar.
No sé si ho acaba d'entendre, és complicat pels nens: estan tan plens de vida, estrenant el món, que, tot i l'interés que hi té, no ho acaba de comprendre.
Dels contes, sempre pregunta per les mares dels nens. "On és la seva mare? Que s'ha mort?" I com que molts protagonistes dels contes infantils són orfes, com la Ventafocs,o l'Spiderman, doncs es queda ben pensativa. Un dia, mentre llegia el conte, em va dir, "diguis que la seva mare és a treballar". Preferia això que pensar que s'havia mort.
Un gran misteri, la mort, per tots nosaltres, I veient la constància amb que pregunta sobre el tema, i la falta de respostes que sovint tinc, crec és un tabú més gran per nosaltres que no pas per ells. Jo intento parlar-ne amb naturalitat, però no deixa de sorprendre'm la classe de preguntes i el tipus de respostes, ben detallades, que espera!
